{"id":776,"date":"2024-12-13T20:19:44","date_gmt":"2024-12-13T20:19:44","guid":{"rendered":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/?p=776"},"modified":"2024-12-17T11:25:33","modified_gmt":"2024-12-17T11:25:33","slug":"software-social-eines-de-comunicacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/?p=776&lang=ca","title":{"rendered":"Software social: eines de comunicaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Software social: eines de comunicaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\"Software social \u00e9s el software que recolza, amplia i genera valor del comportament social dels \u00e9ssers humans\"<\/div>\n\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Tom Coates<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Product Strategy<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Contextualitzaci\u00f3<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Internet s\u2019ha convertit en el nou espai de treball. Qui no troba a faltar l\u2019email que no arriba per tancar un projecte? O aquelles webs que visitem habitualment per saber com est\u00e0 l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 d\u2019algun tema? Ja no \u00e9s nom\u00e9s una macro biblioteca on trobar informaci\u00f3. \u00c9s on passem un temps que val el seu pes en or. \u00a0<\/p>

Ja no \u00e9s nom\u00e9s una macro biblioteca on trobar informaci\u00f3. \u00c9s on passem un temps que val el seu pes en or. S\u2019ha convertit en una eina de treball vertebradora. Qu\u00e8 podem fer perqu\u00e8 no ens absorbeixi i poder utilitzar-la com una eina de deb\u00f2?\u00a0<\/p>

Qu\u00e8 podem fer perqu\u00e8 no ens absorbeixi i poder utilitzar-la com una eina de deb\u00f2? El software s’ha convertit en una plataforma tecnol\u00f2gica. Les l\u00ednies de codi que composen un programa, la connexi\u00f3 de diferents m\u00f2duls d’un programa que ofereixen una nova interacci\u00f3 entre diferents persones allunyades f\u00edsicament, prenen aix\u00ed un paper important. (Fuente et al., 2010)<\/p>

Hi ha un canvi de paradigma, la tecnologia ha deixat de ser una cosa f\u00edsica, ja no \u00e9s nom\u00e9s el darrer aparell de moda o el hardware (maquinari) d\u2019\u00faltima generaci\u00f3 i m\u00e9s potent. El software \u00a0s\u2019ha convertit en una plataforma tecnol\u00f2gica. Les l\u00ednies de codi que composen un programa, la connexi\u00f3 de diferents m\u00f2duls d\u2019un programa que ofereixen una nova interacci\u00f3 entre diferents persones allunyades f\u00edsicament… El software lliure ocupa un espai important (Winner, 1993).<\/p>

La configuraci\u00f3 de l’esfera p\u00fablica virtual \u00e9s estrat\u00e8gica, i el software social hi t\u00e9 la seva part important. Els professionals del coneixement s\u00f3n els actors clau que poden posar a l’usuari en el centre d’un nou proc\u00e9s (Nieborg & Poell, 2018).<\/p>

Les noves tecnologies permeten el desenvolupament d’una massa cr\u00edtica de ciutadans m\u00e9s democr\u00e0tica i participativa (Rodr\u00edguez, 2023) (S\u00e1nchez, 1970) (Fuente et al., 2010). Les noves eines d’Internet com ara els grups de noticies (newsgroups), forums, xats, taulers de missatges, llistes de correu, sistemes d’edici\u00f3 en col\u00b7laboraci\u00f3 (wikis), aplicacions punt a punt com la missatgeria instant\u00e0nia (peer to peer en angl\u00e8s) i els blogs s’estan multiplicant a la xarxa i fent que persones de tot el m\u00f3n interactu\u00efn, ampli\u00efn temes, jutgin, debatin i creixin amb una nova opini\u00f3 p\u00fablica (S\u00e1nchez, 1970).<\/p>

Estem en una societat en la qual no podem ignorar els avan\u00e7os que estem patint dia a dia. Aix\u00f2 suposa un canvi fonamental, ja que la tecnologia deixa de ser simplement un aparell f\u00edsic per convertir-se en una plataforma d’interacci\u00f3 social on es desenvolupen noves maneres d’interconnexi\u00f3 i participaci\u00f3 entre les persones (Ant\u00f3n, 2012).<\/p>

Segons Angela McFarlane (2009)., les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3 s’han de veure com un conjunt d’habilitats i compet\u00e8ncies, un conjunt d’eines per fer el que sempre fem, per\u00f2 d’una manera m\u00e9s eficient, efica\u00e7 i econ\u00f2mica, aix\u00ed com un agent transformador amb un impacte revolucionari. Moltes institucions creuen que les TIC poden canviar el m\u00f3n pel seu valor comunicatiu, les seves capacitats de servei i transfer\u00e8ncia de dades, la import\u00e0ncia de la difusi\u00f3 del coneixement i la interconnectivitat social que permeten.<\/p>

El canvi de progr\u00e9s comunicatiu, tecnol\u00f2gic, cultural, econ\u00f2mic i social que es produeix a la societat ja no es pot explicar nom\u00e9s pels efectes dels mitjans de comunicaci\u00f3, sin\u00f3 pels conceptes d’intel\u00b7lig\u00e8ncia i coneixement que impulsen l’aparici\u00f3 i pres\u00e8ncia de les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3. en el nostre entorn quotidi\u00e0. Ara, el contingut, els serveis i les comunicacions es distribueixen a un ritme r\u00e0pid.<\/p>

L\u2019augment de l\u2019\u00fas de la Web 2.0 b\u00e9 precedit pel desenvolupament de les eines de software social. Aquestes estan afavorint que la gent normal (que no disposa de coneixements pregons sobre inform\u00e0tica o programaci\u00f3) es comuniqui, cooperi i publiqui de forma transparent i r\u00e0pida. Internet s\u2019ha tornat m\u00e9s social ha recuperat la seva filosofia inicial. Un espai per la generaci\u00f3 compartida de coneixements, pel treball cooperatiu a distancia i per la publicaci\u00f3 a escala mundial de qualsevol mena de continguts (texts, imatges, sons i v\u00eddeos). La gent vol comunicar-se, compartir i cooperar amb altra gent.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

El software social, eines a l\u2019abast de tothom gr\u00e0cies al software lliure<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

El software social es defineix com un conjunt d\u2019eines o suports tecnol\u00f2gics que permeten la ampliaci\u00f3 de la interacci\u00f3 entre individus o grups, una retroalimentaci\u00f3 social que possibilita a un grup mesurar les contribucions de determinats individus (conegut com \u201creputaci\u00f3 digital\u201d o meritocr\u00e0cia) i la creaci\u00f3 de xarxes socials. Com comenta Stowe Boyd, \u201cel software social no est\u00e0 dissenyat pel control, sin\u00f3 per la creaci\u00f3 col\u00b7lectiva mitjan\u00e7ant el contacte personal, la interacci\u00f3 i la influencia m\u00fatues, sense tenir un projecte definit pr\u00e8viament.\u201d<\/p>

El software social s\u2019est\u00e0 convertint en una plataforma tecnol\u00f2gica amb un potencial enorme de gesti\u00f3 del coneixement, de les relacions interpersonals i de les institucions a tots els nivells. Els professionals de la cultura s\u00f3n actors clau per fer d\u2019aquestes eines veritables canals de comunicaci\u00f3 i d\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Cal utilitzar aquestes eines amb criteris efectius ja que s\u00f3n un vehicle per construir comunitat i projectes.<\/p>

L’auge del programari de codi obert ha democratitzat l’acc\u00e9s a aquestes eines, fent-les m\u00e9s \u00e0mpliament disponibles i accessibles per a persones de tots els \u00e0mbits de la vida. Aix\u00f2 ha perm\u00e8s que m\u00e9s persones i comunitats aprofitin el poder del programari social per millorar les seves interaccions, col\u00b7laboraci\u00f3 i intercanvi de coneixement. La disponibilitat de programari lliure i de codi obert ha jugat un paper clau a l’hora de permetre una adopci\u00f3 i utilitzaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia d’aquestes tecnologies socials.(Fuente et al., 2010). Cal utilitzar el software social com una eina dins d\u2019un projecte i tamb\u00e9 com una eina en el plantejament del projecte.<\/p>

La idea b\u00e0sica de \u201ccap projecte cultural sense la seva vessant digital<\/strong>\u201d agafa tota la seva forma amb l\u2019aplicaci\u00f3 del software social als projectes. Complementa, fa als usuaris part\u00edcips i part implicada en el projecte. A internet cal estar per\u00f2 no sense cap sentit. Cal fer-hi coses, i fer coses implica esmenar esfor\u00e7os per a que rutlli. Aix\u00f2 tamb\u00e9 implica que des de cada projecte hi hagi un plantejament bidireccional a aquest nivell amb la poblaci\u00f3 o usuaris.<\/p>

Existeix una tend\u00e8ncia generalitzada a tenir por d\u2019incloure les tic\u2019s als projectes culturals. El plantejament del projecte canvia? No, crec que la inclusi\u00f3 de NNTT amplia les seves possibilitats. No totes les noves tecnologies necessiten de coneixements experts per a ser utilitzades. L\u2019univers de possibilitats que s’obre davant nostre amplia les nostres capacitats productives i la nostra capacitat de tractament de la informaci\u00f3. El software social acostuma a estar constru\u00eft en programaci\u00f3 de codi obert, normalment PHP, HTML i XML, i connectat amb bases de dades que tamb\u00e9 son codi obert com MySQL.<\/p>

Les aplicacions de software social estan pensades per a les persones, pensades per ser \u00fatils i per que les instal\u00b7li una persona amb m\u00ednims o nuls coneixements d\u2019inform\u00e0tica i programaci\u00f3. En alguns casos cal con\u00e8ixer una s\u00e8rie de termes (vegeu el glossari al final del llibre) per poder saber qu\u00e8 \u00e9s el que cal fer en cada moment, sempre es pot sol\u00b7licitar l\u2019ajuda dels que gestionen el servidor on estigui hostatjada la web. Les funcions b\u00e0siques de les aplicacions de software social s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>

  • Crear, editar i compartir continguts de forma col\u00b7laborativa \u00a0(Gonz\u00e1lez et al., 2014).<\/li>
  • Interactuar amb altres usuaris: comunicaci\u00f3, comentaris, votacions…<\/li>
  • Gestionar xarxes socials, comunitats, contactes i relacions.<\/li>
  • Publicar, distribuir i consumir continguts tant propis com dels altres.<\/li><\/ul>

    Hi ha aplicacions de programari social que s\u00f3n serveis en l\u00ednia, accessibles directament a trav\u00e9s de les seves p\u00e0gines web, on es pot gaudir d’un espai per compartir, crear o categoritzar continguts mitjan\u00e7ant un proc\u00e9s de registre r\u00e0pid, senzill i gratu\u00eft. Hi ha altres aplicacions que s\u00ed requereixen un m\u00ednim de coneixements t\u00e8cnics, com ara paquets per instal\u00b7lar portals o blocs en un servidor web. Tamb\u00e9 hi ha solucions h\u00edbrides disponibles.<\/p>

    L\u2019exemple m\u00e9s vist\u00f3s i de m\u00e9s gran difusi\u00f3 que hi hagut i que encara persisteix son els blogs. Aquests constitueixen l\u2019exemple de software social m\u00e9s actiu i de m\u00e9s r\u00e0pid creixement. Es tracta de sistemes d\u2019edici\u00f3 personal, com diaris en l\u00ednea actualitzats amb freq\u00fc\u00e8ncia, amb entrades en ordre cronol\u00f2gic invers i amb multitud d\u2019enlla\u00e7os. Representen l\u2019evoluci\u00f3 dels primitius i est\u00e0tics webs personals i es multipliquen gracies a la banda ampla, a la seva simplicitat d\u2019\u00fas i el seu acc\u00e9s gratu\u00eft. No son necessaris coneixements especialitzats. N\u2019hi ha de diversa \u00edndole: personals individuals, personals professionals, grupals…<\/p>

    El que es va anomenar \u201cblog\u00f3sfera\u201d en els seus inicis est\u00e0 permetent un ressorgiment de l\u2019esfera p\u00fablica. A comen\u00e7aments de l\u2019any 2000, existien menys de 30 mil blogs; cap a finals del 2005 se estimava que hi havia 53 milions, a data de 2024 prop de 600 milions de blogs coexisteixen.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Apunt final<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

    Per als professionals del sector cultural i del coneixement, el software social els ofereix avantatges competitius per poder comunicar, compartir i gestionar el coneixement de manera m\u00e9s eficient, sent alhora una eina per ampliar l’abast i impacte dels seus projectes. \u00c9s necessari explorar, experimentar i aprendre a utilitzar aquestes tecnologies de manera efectiva per treure el m\u00e0xim profit de les seves possibilitats (S\u00e1nchez, 1970) (Bote-L\u00f3pez, 2021) (Fuente et al., 2010).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t
    <\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t

    Referencies<\/h3>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
    \n\t\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t
    \n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
    1. Ant\u00f3n, A. M. G. (2012). El fen\u00f3meno de las redes sociales y los cambios en la vigencia de los Derechos Fundamentales. En Revista de Derecho de la UNED (RDUNED) (Issue 10). https:\/\/doi.org\/10.5944\/rduned.10.2012.11097<\/span><\/li>
    2. Bote-L\u00f3pez, S. (2021). Redes sociales y el desarrollo empresarial, en el contexto del COVID-19. En Revista Cient\u00edfica Arbitrada de Investigaci\u00f3n en Comunicaci\u00f3n Marketing y Empresa REICOMUNICAR (Vol. 4, Issue 7, p. 8). https:\/\/doi.org\/10.46296\/rc.v4i7.edespjun.0027<\/span><\/li>
    3. Fuente, A., Herrero, J., & Gracia, E. (2010). Internet y apoyo social: sociabilidad online y ajuste psicosocial en la sociedad de la informaci\u00f3n [Internet and social support: Online sociability and psychosocial adjustment in the information society]. En Acci\u00f3n Psicol\u00f3gica (Vol. 7, Issue 1). Servicio de Psicolog\u00eda Aplicada (UNED). https:\/\/doi.org\/10.5944\/ap.7.1.201<\/span><\/li>
    4. Gonz\u00e1lez, F. J. G., Durlan, C., G\u00f3mez, S., & Mendiz\u00e1bal, G. A. (2014). El reto de la Evaluaci\u00f3n del Impacto Social de la Tecnolog\u00eda en Espa\u00f1a. En Pol\u00edtica y Sociedad (Vol. 51, Issue 2). Complutense University of Madrid. https:\/\/doi.org\/10.5209\/rev_poso.2014.v51.n2.42390<\/span><\/li>
    5. Nieborg, D. B., & Poell, T. (2018). The platformization of cultural production: Theorizing the contingent cultural commodity. In New Media & Society (Vol. 20, Issue 11, p. 4275). SAGE Publishing. https:\/\/doi.org\/10.1177\/1461444818769694<\/span><\/li>
    6. Rodr\u00edguez, H. J. M. (2023). Entre el entretenimiento y la socializaci\u00f3n: un acercamiento a la cultura digital adolescente a trav\u00e9s de TikTok. En RICSH Revista Iberoamericana de las Ciencias Sociales y Human\u00edsticas (Vol. 12, Issue 23, p. 71). https:\/\/doi.org\/10.23913\/ricsh.v12i23.307<\/span><\/li>
    7. S\u00e1nchez, L. (1970). Patrones del comportamiento viral. En Documentaci\u00f3n de las Ciencias de la Informaci\u00f3n (Vol. 39, p. 313). Complutense University of Madrid. https:\/\/doi.org\/10.5209\/dcin.54421<\/span><\/li>
    8. Winner, L. (1993). Upon Opening the Black Box and Finding It Empty: Social Constructivism and the Philosophy of Technology. In Science Technology & Human Values (Vol. 18, Issue 3, p. 362). SAGE Publishing. https:\/\/doi.org\/10.1177\/016224399301800306<\/span><\/li><\/ol>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
      \n\t\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t
      \n\t\t\t\t\t\t\t
      \n\t\t\t
      <\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Internet s\u2019ha convertit en el nou espai de treball. Qui no troba a faltar l\u2019email que no arriba per tancar un projecte? O aquelles webs que visitem habitualment per saber com est\u00e0 l\u2019estat de la q\u00fcesti\u00f3 d\u2019algun tema? Ja no \u00e9s nom\u00e9s una macro biblioteca on trobar informaci\u00f3. \u00c9s on passem un temps que val el seu pes en or.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":778,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-776","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-article"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/776","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=776"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/776\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":797,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/776\/revisions\/797"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/778"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=776"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=776"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=776"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}