{"id":626,"date":"2024-05-29T13:19:29","date_gmt":"2024-05-29T13:19:29","guid":{"rendered":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/?p=626"},"modified":"2024-05-29T13:25:45","modified_gmt":"2024-05-29T13:25:45","slug":"per-un-servei-public-digital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/?p=626&lang=ca","title":{"rendered":"Per un Servei P\u00fablic Digital"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La crisi del Covid ha donat un poder\u00f3s impuls a la tecnologia digital en general i a les eines de treball i formaci\u00f3 a dist\u00e0ncia en particular. La transici\u00f3 digital s’ha convertit en essencial, aix\u00f2 \u00e9s un fet. El seu r\u00e0pid desplegament durant la pand\u00e8mia confirma l’omnipres\u00e8ncia de les tecnologies nord-americanes en tots els fronts digitals. El cert \u00e9s que cada cop s’escolten m\u00e9s veus, a tots els nivells, per una estrat\u00e8gia digital basada en una eina industrial europea que garanteixi els valors defensats per la Uni\u00f3, comen\u00e7ant pel respecte a la vida privada dels seus ciutadans. Com a tal, el servei Jitsi Meet de Belnet, Jitsi Visio d’iMio, el portal BigBlueButton en preparaci\u00f3 a Educode o les dues inst\u00e0ncies de domini p\u00fablic Jitsi i BigBlueButton s\u00f3n exemples a seguir i amplificar.<\/span><\/p>

Seguiment de dades<\/span><\/b><\/h2>

Europa mira amb cada cop m\u00e9s recel l’omnipres\u00e8ncia de les eines industrials nord-americanes al seu s\u00f2l, somiant amb campions digitals locals i un sistema digital independent. Coneixeu Palantir? Disset anys despr\u00e9s de ser creat gr\u00e0cies als diners de la CIA (a trav\u00e9s del fons In-Q-Tel), aquest especialista en vigil\u00e0ncia de dades va fer la seva triomfal OPI a finals de setembre a Wall Street. El seu negoci: l’an\u00e0lisi de grans quantitats de dades per als sectors antiterroristes (paquet d’aplicacions Gotham) i financer (paquet d’aplicacions Metropolis). El departament de policia de Los Angeles \u00e9s un client de Gotham, que utilitza amb finalitats predictives per anticipar amenaces criminals. Per a l’ag\u00e8ncia responsable d’Immigration and Customs Enforcement als Estats Units (U.S. Immigration and Customs Enforcement), Palantir ha desenvolupat una plataforma de gesti\u00f3 i seguiment que centralitza les dades recollides per les diferents ag\u00e8ncies d’intel\u00b7lig\u00e8ncia americanes. La Gesti\u00f3 de Casos d’Investigaci\u00f3, com s’anomena, va permetre identificar i fer un seguiment dels migrants i\/o sol\u00b7licitants d’asil, compartir informaci\u00f3 i investigar-los per fer detencions i fer batudes als seus llocs de treball. Aix\u00ed mateix, denuncia Amnistia Internacional, l’ag\u00e8ncia nord-americana ICE va utilitzar la tecnologia Palantir per \u201cplanificar operacions massives, com a Mississip\u00ed l’agost de 2019, despr\u00e9s de les quals els nens van ser separats dels seus pares i de les persones que els tenien cura, causant un dany irreparable a les fam\u00edlies i comunitats afectades. . Aquestes operacions van donar lloc a detencions i expulsions prolongades”.<\/span><\/p>

Palantir no \u00e9s el meu amic<\/span><\/b><\/h2>

Aqu\u00ed, anem m\u00e9s enll\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 de la monetitzaci\u00f3 de dades sensibles que podem entendre en el cas de Gafa per entrar en una reflexi\u00f3 sobre la sobirania d’Europa en mat\u00e8ria digital, tal com va plantejar la eurodiputada holandesa Sophie in ‘t Veld en una pregunta. va escriure el 10 de juny sobre les relacions entre Palantir i la Uni\u00f3 Europea. El dia abans, la comiss\u00e0ria europea d’Afers Interiors, Ylva Johansson, va revelar que Europool, l’oficina de policia europea, utilitzava Palantir des del 2006 per analitzar dades relacionades amb la lluita contra el terrorisme. Sobre la crisi sanit\u00e0ria, Palantir va oferir a diverses ag\u00e8ncies sanit\u00e0ries europees, en particular les de Fran\u00e7a (a trav\u00e9s dels hospitals de Par\u00eds), Alemanya, Su\u00efssa i \u00c0ustria, la seva ajuda i experi\u00e8ncia per al rastreig del virus i un millor enviament de recursos de personal, subministrament de m\u00e0scares, respiradors i fins i tot gesti\u00f3 de llits. Si Fran\u00e7a declin\u00e9s l’oferta, havent decidit com B\u00e8lgica desenvolupar la seva pr\u00f2pia aplicaci\u00f3, Espanya i Gr\u00e8cia haurien acceptat la proposta de Palantir. El govern brit\u00e0nic, per la seva banda, ha confiat a Palantir les dades de Covid 19 de pacients brit\u00e0nics. Segons l’eurodiputada holandesa Sophie in’t Veld, que parla al bloc del tink tank alemany “aboutintel.eu” en un article titulat “Palantir no \u00e9s el nostre amic”, aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 \u00e9s perillosa en molts aspectes.<\/span><\/p>

Europa, l’\u00faltim baluard de la privadesa<\/span><\/b><\/h2>

“Palantir \u00e9s una de les empreses tecnol\u00f2giques privades m\u00e9s controvertides de Silicon Valley, especialitzada en proporcionar programari d’an\u00e0lisi de grans dades a governs i empreses. El seu cofundador, Peter Thiel, \u00e9s un multimilionari tecnol\u00f2gic, que tamb\u00e9 \u00e9s el fundador de Paypal i el primer inversor a Facebook. Persegueix una agenda pol\u00edtica decididament de dreta, incl\u00f2s com a patrocinador de la campanya de Trump de 2016, el que \u00e9s m\u00e9s important, Palantir treballa per a ag\u00e8ncies de seguretat i intel\u00b7lig\u00e8ncia dels Estats Units com la NSA i la CIA, ajudant l’antic espia a tot el m\u00f3n, tal com va revelar. Edward Snowden. Aqu\u00ed \u00e9s on els pol\u00edtics europeus haurien de marcar la l\u00ednia. Un organisme legitimat democr\u00e0ticament, ja siguin els governs nacionals o la Comissi\u00f3 Europea, no haurien de facilitar la vigil\u00e0ncia dels ciutadans europeus per part dels serveis de seguretat estrangers.I la eurodiputada advoca per l’exclusi\u00f3 de Palantir del teixit digital europeu i pel desenvolupament de la independ\u00e8ncia tecnol\u00f2gica estrat\u00e8gica, per afirmar i assumir la seva condici\u00f3 d’\u201c\u00faltim baluard de la vida privada\u201d.<\/span><\/p>

Una administraci\u00f3 europea lliure<\/span><\/b><\/h2>

Aquesta voluntat d’independ\u00e8ncia la recorda l’administraci\u00f3 de la Uni\u00f3 Europea en una comunicaci\u00f3 del 21 d’octubre i titulada \u201cEstrat\u00e8gia de programari lliure 2020-2023\u201d: \u201cGr\u00e0cies al programari lliure, podem construir noves solucions i tecnologies digitals innovadores en suport de les nostres pol\u00edtiques i accions comunes. , i lluitar per la sobirania tecnol\u00f2gica. Gr\u00e0cies al codi obert, la innovaci\u00f3 \u00e9s progressiva i es basa en l’intercanvi de coneixements i habilitats. L’obertura tamb\u00e9 augmenta la confian\u00e7a en els serveis p\u00fablics. Ofereix m\u00e9s possibilitats per refor\u00e7ar la seguretat, ja que el codi es pot inspeccionar i millorar lliurement. Segons la presidenta de la Comissi\u00f3, Ursula von der Leyen, “tot i que pot ser massa tard per reproduir els gegants digitals, encara hi ha temps per aconseguir la sobirania tecnol\u00f2gica en determinades \u00e0rees essencials”. I la Uni\u00f3 demana als poders p\u00fablics dels pa\u00efsos membres que segueixin el mateix: \u201cLes administracions p\u00fabliques no nom\u00e9s haurien d’utilitzar programari de codi obert, sin\u00f3 que tamb\u00e9, sempre que sigui possible, fer la seva contribuci\u00f3 a les comunitats de desenvolupadors pertinents. Gr\u00e0cies als sistemes oberts, Europa pot construir solucions en harmonia amb els seus valors: uni\u00f3 en la diversitat, obertura i inclusi\u00f3, no discriminaci\u00f3 i respecte a la vida privada\u201d.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>

Programari gratu\u00eft per accedir a MR<\/span><\/b><\/h2>

Quina resposta donen els pol\u00edtics i els poders p\u00fablics belgues franc\u00f2fons a aquesta voluntat d’obertura i autonomia digital europea? El m\u00ednim que podem dir \u00e9s que avancem en un ordre dispers, a l’estil belga es veuria temptat de dir. Tornar als b\u00e0sics. Durant les eleccions legislatives del 2019, quin lloc li queda a l’autonomia digital en els programes del partit? Al MR i al D\u00e9fi, \u00e9s inequ\u00edvoc: cap al\u00b7lusi\u00f3 al programari lliure, nom\u00e9s una refer\u00e8ncia, per part de MR, a la voluntat de desenvolupar \u201cprogramari d’acc\u00e9s obert\u201d, de regular aquest desenvolupament i afavorir les solucions lliures. Principal sector objectiu: educaci\u00f3, un \u00e0mbit on, com sabem, \u00e9s Microsoft qui est\u00e0 al capdavant del vaixell ins\u00edgnia, Google al pont i Zoom a la bodega. El PS diu que vol \u201cl’\u00fas de programari lliure a les administracions, aix\u00ed com la posada en com\u00fa d’adquisicions de noves tecnologies per aconseguir economies d’escala.\u00bb<\/span>\u00a0<\/span><\/p>

Una visi\u00f3 estrat\u00e8gica del digital al cdH<\/span><\/b><\/h2>

La posici\u00f3 del cdH \u00e9s m\u00e9s marcada i ambiciosa. A principis de gener de 2019, va ser la diputada Vanessa Matz qui va portar a la Cambra el projecte d’un impost Gafam, rebutjat per la Comissi\u00f3 d’Hisenda (vots en contra de l’N-VA i l’Open VLD, abstenci\u00f3 del MR i del CD&V). La parlament\u00e0ria de Lieja enumera les mesures incloses en el programa del seu partit. Es tracta de \u201cposar a disposici\u00f3 dels estudiants programari lliure i de codi obert, fomentar la promoci\u00f3 de la l\u00f2gica lliure, incl\u00f2s dins de les administracions p\u00fabliques i organitzacions d’inter\u00e8s p\u00fablic o prestar serveis p\u00fablics, donar suport al desenvolupament i la difusi\u00f3 de programari lliure que contribueixi de manera efectiva a reduir la bretxa digital. i permet combatre la pirateria inform\u00e0tica. Tamb\u00e9 es poden utilitzar de forma gratu\u00efta, afegeix Vanessa Matz, que \u00e9s, per exemple, molt important en l’educaci\u00f3 i per als que busquen feina. Tamb\u00e9 promouen l’intercanvi i la innovaci\u00f3 en el domini digital. El p\u00fablic en general hauria d’estar millor informat de l’exist\u00e8ncia d’aquestes eines, aix\u00ed com de la correspond\u00e8ncia amb les corresponents eines propiet\u00e0ries.\u00bb<\/span><\/p>

Al PTB, una dimensi\u00f3 cultural i pol\u00edtica<\/span><\/b><\/h2>

El PTB tamb\u00e9 d\u00f3na un lloc privilegiat al programari lliure com a eina d’apropiaci\u00f3 de la cultura digital i instrument pol\u00edtic de sobirania digital. Per assolir el primer objectiu, fomentar l’acc\u00e9s a la cultura digital, el PTB proposa promoure l’\u00fas de programari lliure, estimulant les llic\u00e8ncies de “creative commons”, mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d’una biblioteca p\u00fablica en l\u00ednia i mediateca aix\u00ed com la creaci\u00f3 d’una aplicaci\u00f3 digital centralitzada. per accedir a les obres culturals. Per complir amb el segon, es tracta de treballar cap a l’autonomia digital. \u201cDavant els gegants del web, sotmetrem l’\u00fas de dades a l’obligaci\u00f3 de treballar segons el principi de codi obert, arquitectura oberta, est\u00e0ndard obert i dades obertes. Per alliberar-nos del control de les grans multinacionals desenvolupaments tecnol\u00f2gics, estem generalitzant l’\u00fas de sistemes operatius inform\u00e0tics i programari lliure als serveis p\u00fablics. Volem que les autoritats p\u00fabliques adoptin programari de codi obert en totes les seves activitats. Aix\u00f2 garantir\u00e0 la seva independ\u00e8ncia de les grans empreses tecnol\u00f2giques internacionals. Tamb\u00e9 es crearan nous programes de servei p\u00fablic (administraci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 empreses p\u00fabliques com la SNCB) en codi obert.\u00bb<\/span><\/p>

Eco: per a l’acc\u00e9s igualitari i equitatiu a la tecnologia digital<\/span><\/b><\/h2>

Ecolo, l’\u00fanic partit que ha decidit generalitzar l’\u00fas del programari lliure per a les seves operacions digitals internes, tamb\u00e9 est\u00e0 desenvolupant una visi\u00f3 pol\u00edtica del programari lliure. “Cada usuari de les TIC ha d’estar protegit i lliure en l’elecci\u00f3 dels seus suports de maquinari i programari”, subratlla Simon Rasquin, assessor pol\u00edtic d’Ecolo. \u201cEn aquest context, \u00c9colo defensa el programari lliure perqu\u00e8 la q\u00fcesti\u00f3 va molt m\u00e9s enll\u00e0 del dels equips inform\u00e0tics: defensar el programari lliure implica defensar un projecte social que es fa ress\u00f2 dels canvis socials i ambientals que sempre han dut a terme els ecologistes. Precisament, el moviment pret\u00e9n lluitar contra l’apropiaci\u00f3 de la informaci\u00f3, el coneixement i els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics per part d’uns pocs, impedint de facto l’acc\u00e9s igualitari i just a les innovacions tecnol\u00f2giques, l’acc\u00e9s que \u00e9s tanmateix el motor de l’economia digital.\u00bb Per a Ecolo, \u201cel programari lliure tamb\u00e9 porta valors socials fonamentals ja que promou l’emancipaci\u00f3, la creaci\u00f3 i la col\u00b7laboraci\u00f3 davant el model competitiu i tancat del programari propietari. \u201cConcretament, el Partit Verd proposa sistematitzar l’\u00fas del programari lliure en el sector p\u00fablic: poders p\u00fablics, administracions i centres educatius.<\/span><\/p>

Els governs valons de la Federaci\u00f3 Val\u00f2nia-Brussel\u00b7les es comprometen (en paper)<\/span><\/b><\/h2>

Tant per les posicions de tots. Un dels resums es pot llegir a les declaracions pol\u00edtiques 2019-2024 dels governs de Val\u00f2nia i de la Federaci\u00f3 Val\u00f2nia-Brussel\u00b7les. Aix\u00f2 implica \u201cpromoure i utilitzar, en la mesura del possible, est\u00e0ndards oberts i programari lliure a les administracions p\u00fabliques, organitzacions d’inter\u00e8s p\u00fablic i oficines ministerials. Tamb\u00e9 es tracta de \u201cfomentar l’\u00fas del programari lliure a les escoles i potenciar la formaci\u00f3 inicial i continuada del professorat en aquest \u00e0mbit.\u00bb Finalment, per\u00f2 no menys important, el govern pret\u00e9n \u201cfomentar l’\u00fas del programari lliure entre la ciutadania i les empreses, en particular mitjan\u00e7ant accions de sensibilitzaci\u00f3 i\/o formaci\u00f3, i desenvolupar la formaci\u00f3 en programari lliure per a l’\u00fas professional d’aquest.<\/span>\u00a0<\/span><\/p>

On \u00e9s el full de ruta?<\/span><\/b><\/h2>

Hi ha voluntat, hi ha un marc. I despr\u00e9s hi ha la realitat i all\u00e0, cal dir que estem buscant el full de ruta. Per escrit, el govern indica en la seva declaraci\u00f3 la seva ferma voluntat no nom\u00e9s de defensar sin\u00f3 de promoure l’\u00fas del programari lliure en els sectors clau de l’administraci\u00f3 i l’educaci\u00f3. Davant la crisi del Covid que va obligar aquest \u00faltim a treballar a dist\u00e0ncia amb els estudiants, com va actuar el pol\u00edtic? La professora i responsable de la missi\u00f3 educativa de mitjans de l’ASBL Centre Audiovisuel de Lieja, Linda Doria, fa un rep\u00e0s a les imatges d’un article<\/a> dedicat a la tecnologia digital a l’escola disponible al web del CAV. Preguntada per un dels seus companys professors de la xarxa gratu\u00efta sobre l’adopci\u00f3 del projecte \u201cDigital Back to School\u201d de l’entitat sense \u00e0nim de lucre EducIT dins de la seva escola, li va semblar important q\u00fcestionar aquest tipus de nou dispositiu educatiu digital. \u00c9s, amb el projecte Relie de l’entitat sense \u00e0nim de lucre Educode, l’\u00fanic projecte estructurat que s’ha proposat al professorat. Tota la resta es va reduir a declaracions d’intencions i una invitaci\u00f3 a conformar-se.<\/span><\/p>

Google a la bossa<\/span><\/b><\/h2>

\u201cDavant el que es considerava una emerg\u00e8ncia, la d’assegurar a tota costa el seguiment educatiu de l’alumnat a trav\u00e9s d’eines digitals durant el confinament, els OP, les direccions escolars i el professorat han posat en marxa diferents solucions. Per compensar la manca de recursos i eines que ofereix l’administraci\u00f3 educativa a FWB, aix\u00ed com la dificultat de domini d’aquestes eines, s’han utilitzat solucions de f\u00e0cil maneig i acc\u00e9s. Aix\u00ed, els professors van utilitzar eines com Gsuite (paquet d’aplicacions que permeten el treball col\u00b7laboratiu i la producci\u00f3 en l\u00ednia des de Google), Teams (plataforma col\u00b7laborativa de Microsoft que permet, entre altres coses, la videoconfer\u00e8ncia) o fins i tot determinats serveis de missatgeria privada com Messenger o WhatsApp propietat de Facebook. . Paral\u00b7lelament, l’associaci\u00f3 EducIT va posar en marxa el seu projecte \u201cDigital Back to School\u201d que va presentar el grup de treball creat pels ministres Pierre-Yves Jeholet, Caroline D\u00e9sir i Fr\u00e9d\u00e9ric Daerden.\u00bb La idea \u00e9s oferir a cada alumne un Chromebook, un ordinador amb el sistema operatiu Google per un import de 60 \u20ac anuals, durant 3 anys, m\u00e9s un saldo de 30 \u20ac. Al seu lloc, s’ofereix un kit educatiu als professors. Se’ls ofereix una eina de connexi\u00f3 i sincronitzaci\u00f3 (Google Chrome), una aula virtual (Google Classroom), espai d’emmagatzematge (Google Drive) i una inst\u00e0ncia de videoconfer\u00e8ncia (Google Meet). Benvingut a la comunitat d’Amics de Google…<\/span><\/p>

Obligat a comprar al propietari?<\/span><\/b><\/h2>

I Linda Doria es pregunta: \u201cL’\u00fas d’eines de GAFAM a l’escola, com \u00e9s el cas del Chromebook, planteja inevitablement la q\u00fcesti\u00f3 del consentiment. Obligarem els alumnes i professors (si l’escola signa, per exemple, un contracte de lloguer per utilitzar programari o maquinari de GAFAM) a consentir l’\u00fas d’aquestes eines? D’altra banda, la recollida i tractament de dades centralitzats amb Google corre el risc d’atemptar contra la privadesa dels estudiants i professors. Fins i tot si l’empresa es compromet a trav\u00e9s dels comptes de G suite for Education a no utilitzar les dades recollides amb finalitats publicit\u00e0ries i a no revendre aquestes dades a tercers, l’empresa efectivament recull les dades.<\/span><\/p>

Per una postura cr\u00edtica sobre l’\u00fas de la tecnologia digital i les seves eines a l’escola<\/span><\/b><\/h2>

El professor encara lamenta la manca, o fins i tot l’abs\u00e8ncia, de q\u00fcestionament cr\u00edtic d’aquestes eines. \u201cEl m\u00f3n pol\u00edtic, els mitjans de comunicaci\u00f3, les escoles, els ciutadans consideren que \u00e9s fonamental educar els joves (i els no tan joves) sobre els mitjans. Aquesta consideraci\u00f3 es fa principalment pel que fa a temes (molt populars avui dia) com ara les not\u00edcies falses, les xarxes socials, el ciberassetjament o fins i tot l’addicci\u00f3 a la pantalla. \u00c9s urgent ampliar les representacions pel que fa als \u00e0mbits d’actuaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 medi\u00e0tica. Les opcions d’un ordinador, el seu sistema operatiu, el programari i els serveis en l\u00ednia s\u00f3n q\u00fcestions que les escoles han de tenir en compte a trav\u00e9s de l’educaci\u00f3 en mitjans.\u00bb<\/span><\/p>

Carta blanca<\/span><\/b><\/h2>

En la mateixa direcci\u00f3 va la carta blanca per a \u201cl’ensenyament amb llic\u00e8ncia lliure i per a la formaci\u00f3 c\u00edvica, cr\u00edtica i responsable\u201d signada el passat 7 de juliol per una seixantena de persones del m\u00f3n de l’educaci\u00f3, la pol\u00edtica i l’associacionisme: \u201cDavant l’auge del digital generalitzat. vigil\u00e0ncia, mantenir el control de les nostres dades i de les nostres eines \u00e9s un gran repte. El programari lliure i de codi obert constitueix l’\u00fanica resposta i es posiciona com una condici\u00f3 necess\u00e0ria per\u00f2 no suficient per recuperar aquest domini. El programari lliure no t\u00e9 restriccions d’\u00fas. \u00c9s possible entendre com funciona, adaptar-lo sense l\u00edmits i tornar-lo a compartir. GAFAM no es va equivocar: la seva infraestructura global es basa completament en programari lliure. Aquests fan funcionar tota la infraestructura d’Internet, aix\u00ed com els nostres tel\u00e8fons intel\u00b7ligents. Aix\u00f2 demostra que el programari lliure \u00e9s una base sobre la qual es pot basar la creaci\u00f3 de llocs de treball locals d’alt valor afegit i dif\u00edcils de deslocalitzar. A Fran\u00e7a, els serveis de programari lliure representen el 10% del mercat inform\u00e0tic, amb un creixement anual del 9%, i representen 60.000 llocs de treball. A m\u00e9s, el programari lliure, com el contingut amb llic\u00e8ncia lliure com la Viquip\u00e8dia, s\u00f3n els projectes col\u00b7lectius de creaci\u00f3 de coneixement m\u00e9s grans. En aix\u00f2, destaquen la noci\u00f3 de b\u00e9 com\u00fa i permeten l’emancipaci\u00f3 de cada persona, en l\u00ednia amb la missi\u00f3 de l’educaci\u00f3 que \u00e9s formar ciutadans responsables i conscients.<\/span><\/p>

Pensant en les eines digitals<\/span><\/b><\/h2>

L’ensenyament far\u00e0 un \u00fas creixent dels continguts educatius digitals: el programari lliure facilita la seva compartici\u00f3 i reutilitzaci\u00f3. Els governs de Val\u00f2nia i la Federaci\u00f3 Val\u00f2nia-Brussel\u00b7les ho han ent\u00e8s i ho diuen en la seva declaraci\u00f3 pol\u00edtica 2019-2024. Nosaltres, professors, pares i ciutadans, estem atents a la necess\u00e0ria reflexi\u00f3 \u00e8tica i global que avui ha de precedir les eleccions sobre eines digitals per a l’escola i ens demanem a \u201cfer preguntes fora de la caixa. Volem l’aplicaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia i r\u00e0pida possible dels compromisos del govern i volem saber on se situen els \u00e8xits un any despr\u00e9s de les promeses contingudes en el DPC i el DPR. Creiem que la tecnologia digital ha de seguir sent una eina al servei de l’\u00e9sser hum\u00e0, que ampli\u00ef el pensament de qui l’utilitzi, que complementi els recursos existents i no els hagi de substituir.\u00bb<\/span><\/p>

No compleix amb GDPR<\/span><\/b><\/h2>

Per cert, el 7 de juliol, l’Autoritat de Protecci\u00f3 de Dades de Berl\u00edn va avaluar que la majoria de serveis de videoconfer\u00e8ncia no compleixen el GDPR. Aix\u00ed que Zoom, Google Meet, Skype o Microsoft Teams no compleixen la legislaci\u00f3 europea sobre el tractament de dades personals. D’aqu\u00ed l’inter\u00e8s per iniciatives com la d’Educode, els serveis Jitsi creats per l’intercomunal valona iMio per a les autoritats locals de Val\u00f2nia i el CPAS, els organismes Jitsi i BigBlueButton actius al lloc de l’empresa d’allotjament alternatiu de Brussel\u00b7les Domaine Public, o el Servei Jitsi disponible al lloc web de la xarxa nacional de recerca i educaci\u00f3 Belnet.<\/span><\/p>

El digital ha de ser un servei p\u00fablic<\/span><\/b><\/h2>

Haur\u00edem de poder anar m\u00e9s enll\u00e0. Al lloc de Renater, l’equivalent franc\u00e8s de Belnet, la comunitat educativa i de recerca t\u00e9 acc\u00e9s a una completa biblioteca d’eines i serveis totalment gratu\u00efts. Al costat de l’espai de videoconfer\u00e8ncia “Rendez-vous”, hi ha un organitzador d’esdeveniments (Evento), una gran aplicaci\u00f3 de transfer\u00e8ncia de fitxers (FileSender), un espai d’allotjament i gesti\u00f3 de projectes inform\u00e0tics (SourceSup), una plataforma de treball per a llistes de correu (universalistes) i missatgeria col\u00b7laborativa (Compartir). Les regions de Val\u00f2nia i Brussel\u00b7les han obert una consulta popular en l\u00ednia per imaginar l’era post-Covid. Una de les propostes contundents, en el moment de la transici\u00f3 digital, ha de ser l’establiment d’un aut\u00e8ntic servei digital p\u00fablic, d’acord amb les declaracions d’intencions dels seus governs.<\/span><\/p>

Jean-Luc Manise
<\/span><\/b>Directora de transformaci\u00f3 digital del CESEP i periodista independent<\/span><\/b><\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi del Covid ha donat un poder\u00f3s impuls a la tecnologia digital en general i a les eines de treball i formaci\u00f3 a dist\u00e0ncia en particular. La transici\u00f3 digital s’ha convertit en essencial, aix\u00f2 \u00e9s un fet. El seu r\u00e0pid desplegament durant la pand\u00e8mia confirma l’omnipres\u00e8ncia de les tecnologies nord-americanes en tots els fronts digitals. <\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":594,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-626","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-article"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/626","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=626"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/626\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":630,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/626\/revisions\/630"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/594"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=626"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=626"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/com.openmindsproject.eu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=626"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}