
13 Dec Software social: eines de comunicació
Software social: eines de comunicació
Contextualització
Internet s’ha convertit en el nou espai de treball. Qui no troba a faltar l’email que no arriba per tancar un projecte? O aquelles webs que visitem habitualment per saber com està l’estat de la qüestió d’algun tema? Ja no és només una macro biblioteca on trobar informació. És on passem un temps que val el seu pes en or.
Ja no és només una macro biblioteca on trobar informació. És on passem un temps que val el seu pes en or. S’ha convertit en una eina de treball vertebradora. Què podem fer perquè no ens absorbeixi i poder utilitzar-la com una eina de debò?
Què podem fer perquè no ens absorbeixi i poder utilitzar-la com una eina de debò? El software s’ha convertit en una plataforma tecnològica. Les línies de codi que composen un programa, la connexió de diferents mòduls d’un programa que ofereixen una nova interacció entre diferents persones allunyades físicament, prenen així un paper important. (Fuente et al., 2010)
Hi ha un canvi de paradigma, la tecnologia ha deixat de ser una cosa física, ja no és només el darrer aparell de moda o el hardware (maquinari) d’última generació i més potent. El software s’ha convertit en una plataforma tecnològica. Les línies de codi que composen un programa, la connexió de diferents mòduls d’un programa que ofereixen una nova interacció entre diferents persones allunyades físicament… El software lliure ocupa un espai important (Winner, 1993).
La configuració de l’esfera pública virtual és estratègica, i el software social hi té la seva part important. Els professionals del coneixement són els actors clau que poden posar a l’usuari en el centre d’un nou procés (Nieborg & Poell, 2018).
Les noves tecnologies permeten el desenvolupament d’una massa crítica de ciutadans més democràtica i participativa (Rodríguez, 2023) (Sánchez, 1970) (Fuente et al., 2010). Les noves eines d’Internet com ara els grups de noticies (newsgroups), forums, xats, taulers de missatges, llistes de correu, sistemes d’edició en col·laboració (wikis), aplicacions punt a punt com la missatgeria instantània (peer to peer en anglès) i els blogs s’estan multiplicant a la xarxa i fent que persones de tot el món interactuïn, ampliïn temes, jutgin, debatin i creixin amb una nova opinió pública (Sánchez, 1970).
Estem en una societat en la qual no podem ignorar els avanços que estem patint dia a dia. Això suposa un canvi fonamental, ja que la tecnologia deixa de ser simplement un aparell físic per convertir-se en una plataforma d’interacció social on es desenvolupen noves maneres d’interconnexió i participació entre les persones (Antón, 2012).
Segons Angela McFarlane (2009)., les tecnologies de la informació i la comunicació s’han de veure com un conjunt d’habilitats i competències, un conjunt d’eines per fer el que sempre fem, però d’una manera més eficient, eficaç i econòmica, així com un agent transformador amb un impacte revolucionari. Moltes institucions creuen que les TIC poden canviar el món pel seu valor comunicatiu, les seves capacitats de servei i transferència de dades, la importància de la difusió del coneixement i la interconnectivitat social que permeten.
El canvi de progrés comunicatiu, tecnològic, cultural, econòmic i social que es produeix a la societat ja no es pot explicar només pels efectes dels mitjans de comunicació, sinó pels conceptes d’intel·ligència i coneixement que impulsen l’aparició i presència de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. en el nostre entorn quotidià. Ara, el contingut, els serveis i les comunicacions es distribueixen a un ritme ràpid.
L’augment de l’ús de la Web 2.0 bé precedit pel desenvolupament de les eines de software social. Aquestes estan afavorint que la gent normal (que no disposa de coneixements pregons sobre informàtica o programació) es comuniqui, cooperi i publiqui de forma transparent i ràpida. Internet s’ha tornat més social ha recuperat la seva filosofia inicial. Un espai per la generació compartida de coneixements, pel treball cooperatiu a distancia i per la publicació a escala mundial de qualsevol mena de continguts (texts, imatges, sons i vídeos). La gent vol comunicar-se, compartir i cooperar amb altra gent.
El software social, eines a l’abast de tothom gràcies al software lliure
El software social es defineix com un conjunt d’eines o suports tecnològics que permeten la ampliació de la interacció entre individus o grups, una retroalimentació social que possibilita a un grup mesurar les contribucions de determinats individus (conegut com “reputació digital” o meritocràcia) i la creació de xarxes socials. Com comenta Stowe Boyd, “el software social no està dissenyat pel control, sinó per la creació col·lectiva mitjançant el contacte personal, la interacció i la influencia mútues, sense tenir un projecte definit prèviament.”
El software social s’està convertint en una plataforma tecnològica amb un potencial enorme de gestió del coneixement, de les relacions interpersonals i de les institucions a tots els nivells. Els professionals de la cultura són actors clau per fer d’aquestes eines veritables canals de comunicació i d’opinió pública. Cal utilitzar aquestes eines amb criteris efectius ja que són un vehicle per construir comunitat i projectes.
L’auge del programari de codi obert ha democratitzat l’accés a aquestes eines, fent-les més àmpliament disponibles i accessibles per a persones de tots els àmbits de la vida. Això ha permès que més persones i comunitats aprofitin el poder del programari social per millorar les seves interaccions, col·laboració i intercanvi de coneixement. La disponibilitat de programari lliure i de codi obert ha jugat un paper clau a l’hora de permetre una adopció i utilització més àmplia d’aquestes tecnologies socials.(Fuente et al., 2010). Cal utilitzar el software social com una eina dins d’un projecte i també com una eina en el plantejament del projecte.
La idea bàsica de “cap projecte cultural sense la seva vessant digital” agafa tota la seva forma amb l’aplicació del software social als projectes. Complementa, fa als usuaris partícips i part implicada en el projecte. A internet cal estar però no sense cap sentit. Cal fer-hi coses, i fer coses implica esmenar esforços per a que rutlli. Això també implica que des de cada projecte hi hagi un plantejament bidireccional a aquest nivell amb la població o usuaris.
Existeix una tendència generalitzada a tenir por d’incloure les tic’s als projectes culturals. El plantejament del projecte canvia? No, crec que la inclusió de NNTT amplia les seves possibilitats. No totes les noves tecnologies necessiten de coneixements experts per a ser utilitzades. L’univers de possibilitats que s’obre davant nostre amplia les nostres capacitats productives i la nostra capacitat de tractament de la informació. El software social acostuma a estar construït en programació de codi obert, normalment PHP, HTML i XML, i connectat amb bases de dades que també son codi obert com MySQL.
Les aplicacions de software social estan pensades per a les persones, pensades per ser útils i per que les instal·li una persona amb mínims o nuls coneixements d’informàtica i programació. En alguns casos cal conèixer una sèrie de termes (vegeu el glossari al final del llibre) per poder saber què és el que cal fer en cada moment, sempre es pot sol·licitar l’ajuda dels que gestionen el servidor on estigui hostatjada la web. Les funcions bàsiques de les aplicacions de software social són les següents:
- Crear, editar i compartir continguts de forma col·laborativa (González et al., 2014).
- Interactuar amb altres usuaris: comunicació, comentaris, votacions…
- Gestionar xarxes socials, comunitats, contactes i relacions.
- Publicar, distribuir i consumir continguts tant propis com dels altres.
Hi ha aplicacions de programari social que són serveis en línia, accessibles directament a través de les seves pàgines web, on es pot gaudir d’un espai per compartir, crear o categoritzar continguts mitjançant un procés de registre ràpid, senzill i gratuït. Hi ha altres aplicacions que sí requereixen un mínim de coneixements tècnics, com ara paquets per instal·lar portals o blocs en un servidor web. També hi ha solucions híbrides disponibles.
L’exemple més vistós i de més gran difusió que hi hagut i que encara persisteix son els blogs. Aquests constitueixen l’exemple de software social més actiu i de més ràpid creixement. Es tracta de sistemes d’edició personal, com diaris en línea actualitzats amb freqüència, amb entrades en ordre cronològic invers i amb multitud d’enllaços. Representen l’evolució dels primitius i estàtics webs personals i es multipliquen gracies a la banda ampla, a la seva simplicitat d’ús i el seu accés gratuït. No son necessaris coneixements especialitzats. N’hi ha de diversa índole: personals individuals, personals professionals, grupals…
El que es va anomenar “blogósfera” en els seus inicis està permetent un ressorgiment de l’esfera pública. A començaments de l’any 2000, existien menys de 30 mil blogs; cap a finals del 2005 se estimava que hi havia 53 milions, a data de 2024 prop de 600 milions de blogs coexisteixen.
Apunt final
Per als professionals del sector cultural i del coneixement, el software social els ofereix avantatges competitius per poder comunicar, compartir i gestionar el coneixement de manera més eficient, sent alhora una eina per ampliar l’abast i impacte dels seus projectes. És necessari explorar, experimentar i aprendre a utilitzar aquestes tecnologies de manera efectiva per treure el màxim profit de les seves possibilitats (Sánchez, 1970) (Bote-López, 2021) (Fuente et al., 2010).
Referencies
- Antón, A. M. G. (2012). El fenómeno de las redes sociales y los cambios en la vigencia de los Derechos Fundamentales. En Revista de Derecho de la UNED (RDUNED) (Issue 10). https://doi.org/10.5944/rduned.10.2012.11097
- Bote-López, S. (2021). Redes sociales y el desarrollo empresarial, en el contexto del COVID-19. En Revista Científica Arbitrada de Investigación en Comunicación Marketing y Empresa REICOMUNICAR (Vol. 4, Issue 7, p. 8). https://doi.org/10.46296/rc.v4i7.edespjun.0027
- Fuente, A., Herrero, J., & Gracia, E. (2010). Internet y apoyo social: sociabilidad online y ajuste psicosocial en la sociedad de la información [Internet and social support: Online sociability and psychosocial adjustment in the information society]. En Acción Psicológica (Vol. 7, Issue 1). Servicio de Psicología Aplicada (UNED). https://doi.org/10.5944/ap.7.1.201
- González, F. J. G., Durlan, C., Gómez, S., & Mendizábal, G. A. (2014). El reto de la Evaluación del Impacto Social de la Tecnología en España. En Política y Sociedad (Vol. 51, Issue 2). Complutense University of Madrid. https://doi.org/10.5209/rev_poso.2014.v51.n2.42390
- Nieborg, D. B., & Poell, T. (2018). The platformization of cultural production: Theorizing the contingent cultural commodity. In New Media & Society (Vol. 20, Issue 11, p. 4275). SAGE Publishing. https://doi.org/10.1177/1461444818769694
- Rodríguez, H. J. M. (2023). Entre el entretenimiento y la socialización: un acercamiento a la cultura digital adolescente a través de TikTok. En RICSH Revista Iberoamericana de las Ciencias Sociales y Humanísticas (Vol. 12, Issue 23, p. 71). https://doi.org/10.23913/ricsh.v12i23.307
- Sánchez, L. (1970). Patrones del comportamiento viral. En Documentación de las Ciencias de la Información (Vol. 39, p. 313). Complutense University of Madrid. https://doi.org/10.5209/dcin.54421
- Winner, L. (1993). Upon Opening the Black Box and Finding It Empty: Social Constructivism and the Philosophy of Technology. In Science Technology & Human Values (Vol. 18, Issue 3, p. 362). SAGE Publishing. https://doi.org/10.1177/016224399301800306
Sorry, the comment form is closed at this time.